Vellut mostrejat - terciopelo labrado

Ahir em van oferir dues peces antigues d'indumentària tradicional, que s'han conservat en un poble valencià (perdoneu, m'han demanat que no done més detalls) i que havien pertangut a la mateixa família. Les dues peces de roba estaven realitzades amb el mateix teixit: un vellut mostrejat de seda amb fons carmesí. He fet una foto (que podeu veure ací baix) d'una de les zones poc desgastades de la roba, ja que és habitual en aquest tipus de vellut que amb el pas del temps caiga el pèl...

Amb aquesta mateixa roba, a la casa van confeccionar un jupetí d'home i un cos de dona. Com que són dues peces molt interessants vaig demanar poder fotografiar-les. Així que vam organitzar un estudi casolà de fotografia. Bé, sense exagerar, vam agafar un llençol i el mòbil. I ací vos les presente:

Especialment el cos de dona, anomenat justillo o cosset, em resulta molt interessant. És moment de contar-vos ara i ací una anècdota ben divertida: fa vora 5 anys Pilar Higón es va confeccionar un justillo amb una de les encertades teles que fabrica l'Atelier de la Seda, un teixit flocat que imita els antics velluts mostrejats, els quals no es produeixen a hores d'ara. Podeu veure la peça en aquesta foto extreta del seu blog:

El justillo era similar a un d'antic conservat a Culla, i que podeu veure en el blog de Vicent Ferrandis si cliqueu ací. El cas és que ja sabeu que el món del folklore està ben ple d'entesos (i de malentesos, hahaha). Resulta que un conegut folklòric valencià aficionat a la indumentària es va adonar que Pilar portava aquest justillo de vellut mostrejat ( val, vellut "flocat") i li va dir a la balladora com s'havia atrevit a fer-se un justillo amb eixa classe de teixit ja que, afirmava el senyor entés, només existien jupetins i gipons d'aquesta mena de vellut. Que ell no n'havia vist mai de la vida; que ell havia corregut moltes terres; que ell havia obert moltes caixes i baguls; que ell tenia molta roba; que ell també sabia cosir... 

Pilar, sempre tan prudent, no va molestar-se a contestar, perquè digueu-me, de què serveix contestar a una persona que no pregunta? El cas és que ahir, quan vaig tenir a la mà el justillo vaig sentir la necessitat de fer aquesta entrada per donar-lo a conéixer.

Vinga, doncs, gaudiu de la peça. Mentrimentres, estalviarem per poder comprar-lo.